19/12/14

LA FORMA DE L'APARELL


Justificació:
Tot i que el material que utilitzem ha de poder ser reutilitzat en altres projectes i per tant no podem fer soldadures als circuits, ha d’estar contingut dins d’un objecte que sigui ergonòmic i amb aparença de teclat.

Decisions: 
Hem utilitzat una caixa Daterad d'IKEA, perquè és fàcil de muntar, és molt rígida i les seves dimensions permeten allotjar a dins la placa Arduino i tots els components del circuit sense ser aparatosa. A més, la tanca és forta perquè és magnètica i la tapa forma part de la mateixa caixa, és desplegable.

Hem muntat les tecles sobre una peça de cartó ploma de 26 x 14,5 cm que fixarem a la part de dins de la tapa per què un cop tancada la caixa quedi protegit.  Això ho farem al final, per tal de poder muntar, desmuntar, connectar i arreglar el circuit amb comoditat.


Procés de muntatge:

Hem dibuixat les tecles a sobre del cartó ploma, prenent com a referència les dimensions de les tecles reals d'un piano, Tot i que només hem resolt les tecles blanques, hem dibuixat també les negres per donar un aspecte més realista al nostre teclat. Tecles blanques: 3 x 15 cm - Tecles negres: 2 x 7,5 cm.

A la cara del darrere de cada tecla blanca hem fet un solc per allotjar els cables que faran contacte amb la superfície conductora dels sensors (el paper d'alumini).

Hem passat els cables pels solcs, deixant 3 cm pelats per assegurar que facin bon contacte amb l’alumini del sensor, i els hem fixat amb cinta adhesiva.

Hem connectat una regleta a l’extrem superior de cada cable, per connectar amb la resta del circuit.

Hem folrat la meitat inferior de cada tecla blanca (per davant i per darrere) amb una tira de paper d’alumini de 13 x 2,5 cm. Per tal d’evitar interferències hem deixat un espai de 0,5 cm entre cada sensor.

Hem fixat aquestes peces amb petites tires de cinta adhesiva, que serveix també per protegir les vores del paper d'alumini.

Hem allotjat la placa Arduino i la protoboard a dins de la caixa.

Hem connectat els cables de cada tecla a la regleta corresponent.

Aspecte final del muntatge:

10/12/14

EMISSIÓ DE LES SET NOTES MUSICALS


Jutificació:
El nostre primer objectiu va ser el de fer sonar tres notes, però com que ho hem fet bastant ràpid hem decidit afegir-hi quatre notes més i fer totes les tecles blanques que tindria una octava d'un teclat convencional.

El circuit:
Hem fet 7 sensors capacitius utilitzant el pin digital 2 com a emissor del senyal i els pins digitals 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 com a receptors, un per a cada sensor. Cada superfície conductora de paper d’alumini està connectada a un dels pins receptors. A més, les 7 tecles han d’estar connectades al pin emissor comú (2) a través d’una resistència, que hem mantingut d’1 MΩ.

Esquema del circuit, muntat sobre una placa protoboard:
Foto del muntatge:

El programa:
Com que ara la freqüència del senyal pel pin de l’altaveu dependrà de la tecla que es toqui, i pot tenir 7 valors diferents, hem definit una variable que hem anomenat frecuencia.

En utilitzar més d’un sensor capacitiu, els valors a partir dels quals detecten contacte han canviat, perquè hi ha interferències. Hem hagut d’ajustar-los i hem pogut unificar-los. El valor de la constant llindar ara val 300.

El programa és una adaptació de l’anterior. Els canvis consisteixen en la definició de 7 sensors (TeclaDo, TeclaRe, TeclaMi, TeclaFa, TeclaSol, TeclaLa, TeclaSi), de 7 preses de dades (Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si) i de 7 freqüències (fDo, fRe, fMi, fFa, fSol, fLa, fSi).

Primera part del programa: Definició de dades

Segona part del programa: Funció inicial
Tercera part del programa: Presa de dades dels sensors
Quarta part del programa: Definició de condicions i d'accions

Podeu descarregar el programa des d'aqui

25/11/14

EMISSIÓ D'UNA NOTA MUSICAL COM A RESPOSTA A UN SENSOR CAPACITIU


Justificació
Per tal que es produeixi un canvi en el comportament de l'altaveu (so - silenci) se'ns ha proposat que utilitzem sensors capacitius.

El circuit
Hem fet la superficie conductora del sensor capacitiu amb paper d'alumini, i hem utilitzat el pin digital 2 com a emissor a través d'una resistència d'1 MΩ i el 3 com a receptor.

El programa
Per treballar amb sensors capacitius hem utilitzat la llibreria CapacitiveSensor d'Arduino.
Mitjançant el monitor serial de l'IDE hem monitoritzat les lectures del sensor, per saber quins són els valors quan hi ha contacte amb el dit.

Els valors que retorna el sensor són molt fluctuants, però ens hem adonat que quan el toquem són més grans que quan no el toquem. Aixó és important, perquè al programa hem de definir que la nota soni quan el valor del sensor sigui més gran que el valor llindar que establim.

El programa complert un cop decidit el llindar (800):

Podeu descarregar el programa des d'aqui

19/11/14

EMISSIÓ D'UNA NOTA MUSICAL A TRAVÉS D'UN ALTAVEU


Justificació:
En tocar les tecles del nostre teclat hauran de sonar notes musicals concretes.
Com que el so produït pel brunzidor piezoelèctric que hem utilitzat a classe anteriorment és molt cridaner l'hem substituït per un altaveu dels que tenim a l'aula de Tecnologia.

El circuit:
Hem connectat el pol positiu de l'altaveu al pin digital 10 de la placa Arduino a través d'una resistència de 100 Ω, i el pol negatiu a terra a través del pin GND.
El programa:
Per simplificar la programació hem utilitzat la funció tone, que genera un tren de polsos d'amplada 50% (la durada del senyal alt és la mateixa que la del senyal baix).
Aquesta funció te dos paràmetres: el pin pel qual es genera el tren de polsos, i la seva freqüència en Hz. Un tercer paràmetre, optatiu, és la durada del tren de polsos en milisegons.

Aquest és el nostre programa:
En connectar un altaveu al pin pel qual es genera el senyal (pin 10) aquest emetrà el so per vibració de la seva membrana a la freqüència especificada (261,63Hz) que en el nostre cas correspon a la nota Do, i durant el temps especificat: dos segons (2000 ms).

Podeu descarregar el programa des d'aqui

18/11/14

PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE


Som Pablo Castellón i David Chamizo, alumnes de Tecnologia de 4t d'ESO de l'Institut Bellvitge i en aquest blog és on documentarem els avenços en el nostre projecte de final del curs Impulsem la Robòtica-Tecnologia Creativa amb Arduino (CTC Barcelona).

Com que a tots dos ens agrada la música, hem decidit fer un teclat que sigui capaç d'emetre so. La nostra professora ens ha proposat que aprofitem aquest projecte per investigar els sensors capacitius, ja que no els hem treballat a classe.

Per fer sons utilitzem un brunzidor piezoelèctric